A l’Edat antiga al nostre territori abundaven els llegums, el peix i el marisc. És per això que només la població més afavorida es podia permetre el consum de carn, sobretot de carns vermelles. El peix i el marisc no estaven valorats per la seva abundància, però sí la carn, que era més escassa. 

La cervesa, que prové de la civada, que és un cereal, era una beguda ja típica en aquella època. 

Per transportar-vos a l’època antiga, us portem la nostra amanida de llenties amb pernil de vedella maridada amb una cervesa.

A l’Edat Medieval la ciutat girava al voltant del Monestir, dirigit per monjos de l’ordre de Sant Benet.

Els també anomenats monjos benedictins, tenien una dieta pràcticament vegetariana. Ells mateixos cultivaven algunes verdures i s’alimentaven bàsicament de guisats a base de verdures i ous que rebien de la caritat. 

El vi de piment era una beguda clàssica. A l’edat mitjana el vi era una forma de consumir aigua potable, ja que l’aigua en moltes ocasions no ho era. Per tot, es feien grans quantitats de vi. Aquell vi no tenia gaire qualitat, i per això acostumaven a bullir-lo i/o a especiar-lo amb diversos ingredients, donant origen a l’actual vermut.

El nostre homenatge a l’època medieval son uns ous farcits amb trinxat de col, amanits amb una picada d’oli i ametlla, típica també de l’època. 

A l’edat Moderna, el consum de peix estava en augment, i per conservar-lo es van començar a aplicar mètodes de conservació com la sal o el vinagre. 

A aquelles alçades, ja apareixen els vins blancs. Aquesta beguda, acompanya bé a qualsevol plat amb peix.

És per això, que en aquesta ocasió us portem dues torrades: una d’elles amb una anxova i l’altra amb un seitó, acompanyades d’un vi blanc ben fresquet.

A l’edat contemporània, el consum de peix és molt alt a poblacions costaneres com Sant Feliu, sobretot de peixos com el bacallà, generant productes típics com el peixopalo.

Encara es recorda,  un plat típic de les àvies de l’època: les grassoletes de bacallà, uns brunyols de bacallà que es podien menjar tan calents com freds.

El cava és una beguda de moda a l’època contemporània, i és per això que maridem aquesta tapa de Grassoletes de bacallà amb un vi espumós.